Saturn 7-5-13

Mai 15, 2013

Vaig treure la pols de les tapes del Dobson quan la matinada del 7 de Maig vaig veure com s’obrien clarianes i el cel s’estirava poc a poc. Deixant els 15 minuts d’aclimatació reglamentaris, vaig pensar en intentar fotografiar a Saturn. Enguany els anells es veuen amb un major angle que l’any passat. 

En aquesta fotografia podem observar com s’han vist i com es veuran des del 2001 fins al 2029. 

Image

 

La nit no era de les millors. Encara que el cel s’estava estirant quedaven un seguit de núvols alts i prims, suficients per poder empitjorar de manera notable la visualització del planeta. 

Tot i així, vaig decidir fer varis videos de 1200fotogrames de duració. De tots ells només vaig poder aprofitar l’últim, on les condicions eren més favorables. 

El podem comparar amb l’any passat per veure el canvi d’inclinació dels anells: 

ImageImage

 

 

Anuncis

M51 – Whirlpool Galaxy

febrer 7, 2013

Aquests dies he estat ajustant un poc més la plataforma. Vaig comprar un laser verd a xina de 5mw per tal de poder posar en estació la plataforma ràpidament. Ara és molt més senzill, simplement he de trobar una superfície plana i girar fins que el raig indiqui que estic apuntant cap a l’estrella polar.

Fent això vaig poder conseguir exposicions de fins a 30 segons sense que el moviment es notés. Continua sent poc i vull arribar fins a 1 minut si és possible, però vaig poc a poc.

Vaig fer-me una llista sobre les galàxies que intentaré fotografiar quan tengui temps:

M31, M33, M51 i M81.

Estan ordenades per magnitut aparent decreixent i crec que totes elles són realitzables sense sortir de Palma.

Depenent de l’època de l’any, és millor fotografiar-ne una o l’altre. La millor posició que puc disparar des de ca meva es S-W, on la contaminació lumínica és menor.

En aquest cas vaig fotografiar M51. Vaig fer 100 fotos, canviant la exposició i els ISO’s. D’aquestes 100 només n’he pogut aprofitar 10. Les de més duració (al principi estava tirant a exposicions massa baixes i per fer el processat digital amb DSS no trobava prou punts de referència).

El fons contaminat era més que notable, i donat la poca relació senyal/renou només he pogut, forçant molt la imatge, poder treure l’estructura més bàsica.

Image

M51

M51 és tracta d’una galàxia en forma d’espiral clàssica, situada a 23 milions d’anys llum de nosaltres. Té la particularitat que interactua amb una altra galàxia anomenada NGC5195.

Degut a la muntura Dobson sobre la qual està muntada el telescopi Newton que tenc, és gairebé impossible poder fer un seguiment dels astres, ja que es tracta d’una muntura altazimutal no mecanitzada. Encara que la mecanitzés tindria el problema de la rotació de camp.

Rotació de Camp

La rotació de camp s’aprecia al aplicanr un moviment horitzontal i vertical per seguir un astre. És necessari corregir-lo si es vol fer fotografia de exposicions llargues.

La millor manera de seguir un punt celeste amb un Dobson es usant una plataforma equatorial, corregeix la rotació de camp també!

Per la qual cosa tenc tots els elements que hem fan falta, menys… la càmera. La càmera que feia servir fins ara es tractava d’una simple webcam amb un sensor ccd molt sensible a la llum. Tot i que hi han diferents modificacions per tal de poder fer petites exposicions amb la Neximage s’ha de recordar que treballa amb resolucions molt baixes. Totes les imatges que he penjat fins al moment han passat per un procés anomenat drizzle.  Drizzle va ser un algorisme que es va crear per tal de tractar les imatges del telescopi Hubble. El procés és complex d’entendre, però en termes generals es podria dir que a partir de varies imatges submostretjades es pot obtenir una resultant de major resolució. De totes maneres, aplicant aquest algorisme, la imatge resultant té molt poca resolució i el que és més crucial, cobreix molt poc camp. Per planetes això està molt bé, et proporciona molts d’augments i tens un camp reduït. Però per fotografia de objectes majors: nebuloses, cúmuls, galàxies…. el resultat és catastròfic.

Per la qual cosa la Neximage no servia.

En el mercat hi ha càmeres especialitzades per astrofotografia. Es basen totes elles en sensors de tecnologia CCD. Proporcionen resolucions relativament baixes (1/2-1 megapíxels) però a canvi son poc pesades i compactes. El preu és molt elevat.

Per altra banda, les millores significatives que hi ha hagut els darrers anys en les càmeres Reflex digitals amb sensors CMOS han fet que una gran part del astrofotògrafs es decantin per aquestes últimes.

S’ha de dir que per aconseguir bons resultats és necessari modificar-les; treure’ls els filtres  infraroigs que tenen i que s’usen per tal de aconseguir fotos diürnes, però que no ens serviran de res i ens filtraran una de les bandes del espectre electromagnètic en que emeten les nebuloses. També és necessari refrigerar-les per tal de que la temperatura del sensor baixi i així també disminuir el renou tèrmic, que és el responsable de fer botar els píxels incorrectes en exposicions de llarga duració i a ISO’s elevades.

Tot i així, es possible fer quatre coses sense modificar la càmera. No es podrà captar tots elsl detalls d’emissió dels objectes i segurament els resultats seran més sorollosos. Però, per què no intentar-ho?

Això és el que he fet, tinguent un equip completament oposat al que s’hauria de tenir per fer fotografia d’espai profund m’endins dins aquesta etapa per veure que en puc treure. Al tenir una plataforma equatorial feta de manera “casera” no puc fer exposicions molt llargues. Fins ara n’he aconseguit fer de fins a 20 segons sense notar cap moviment. Tot i així espero poder afinar més bé la muntura i aconseguir més estabilitat amb el seguiment.

Per sort, amb exposicions relativament curtes i amb un post-processat potent d’ordinador es poden treure algunes coses. M’aferro en aquesta oportunitat per tal de veure què en puc treure.

El primer que vaig fer en adquirir la EOS va ser apuntar a una zona del cel i disparar una foto (30 segons d’exposició). Després de juntar 20 imatges i aplicar-lis processat em va sortir una cosa aixi:

Image

En vermell hi ha marcat la Nebulosa de Orió.

Bàsicament no es veu cap detall de la Nebulosa però si que es poden apreciar moltes estrelles d’una magnitut molt superior a la que es pot veure normalment a simple vista.

Vaig adquirir un conversor T2 per poder acoplar la càmera a focus primari al Newton i el resultat, després de diverses tomes, intents, decepcions i molt de processat varen ser aquests:

Image

Image

Image

Animació Júpiter

Desembre 19, 2012

Aprofitant que Júpiter es visible al llarg de quasi tota la nit, que presenta una atmosfera on es poden apreciar alguns detalls i que té 4 satèl·lits que l’orbiten, vaig intentar fer una petita animació al llarg de 40 minuts per on es pot apreciar el moviment del gegant gasós.

No vaig poder treure cap satèl·lit a causa del mal seeing i utilitzar una gamma massa baixa. Vaig realitzar 11 videos de 2 minuts de duració espaiats 5 minuts entre ells. En el final vaig haver de eliminar alguns a causa de la seva mala qualitat quedant-ne només 7.

Es tracta del la primera animació que he fet i puc millorar-la molt, es poden veure algunes detalls a l’atmosfera però no gran cosa, el dia no va acompanyar.

Realitzades 16-12-12 sobre les 10:50 CET.

 

Júpiter en Oposició

Desembre 3, 2012

Avui és el gran dia, Júpiter està en oposició respecte la terra, és a dir, és el moment en que es troba més proper… Però és estrany aquest nom, oposició significa al costat oposat. La següent imatge ajuda a entendreu:

https://i1.wp.com/espaciociencia.com/wp-content/uploads/2012/11/oposicion-jupiter-300x225.jpg

Es diu que dos cosos celestes estan en oposició respecte la terra quan aquests es troben diametralment oposats formant 180º. La oposició es pot donar en qualsevol punt de la circumferència  per la qual cosa quan aquestes es donen en el periheli (moment en que es troben mes aprop del sol) són les més favorables i les que es donen a l’afeli les pitjors.

D’aquesta manera, quan es diu que un planeta es troba oposició, s’omet que ho està respecte la Terra i el Sol. Per aquest motiu, només els planetes exteriors i la Lluna poden estar en oposició respecte la Terra.

Avui és el dia en que Júpiter es troba més aprop de la Terra, és a dir es troba en Oposició. En el cas de Júpiter això passa aproximadament cada 400 dies. Avui és, per tant el millor dia de 2012 per poder observar Júpiter.

Però com sempre, el temps ha d’acompanyar i avui no ho ha fet molt. Encara que l’atmosfera estava neta de núvols el seeing era bastant dolent, per la qual cosa poca cosa he pogut treure:

jupi2_bo

L’anterior dia vaig tenir unes condicions de seeing molt bones però vaig arreplegar prest. Ahir per la nit el dia no era massa bo, una capa de núvols alts i prims enteranyinaven tota la bòveda celeste. El vespre va servir per agafar confiança amb la plataforma automatitzant els moviments que havia de fer i aconseguint les màximes exposicions que he realitzat fins ara. Amb una posta en estació a ull, la deriva de ahir vespre fou d’uns 45 segons de arc per minut, suficient per poder gravar vídeos de fins a 6 minuts.

Tot i la gran quantitat de fotogrames recollits, la poca qualitat del mateixos varen fer que el màxim que pogués aconseguir fou el següent:

 

https://i1.wp.com/i50.tinypic.com/rgw93c.jpg

 

Clarament molt pitjor que el resultat obtingut d’ahir. L’administrador del fòrum astronomo.org es va dedicar a tocar l’imatge d’ahir obtenint el següent resultat:

https://i0.wp.com/i.imgur.com/ajmwF.jpg

On es poden veure els detalls d’una manera molt més viva i nítida.

Demà es produeix l’oposició i tant el vespre d’avui com el de demà semblen adequats per una bona observació, veure’m el que en podem treure.

 

Júpiter i Lluna 24-11-12

Novembre 25, 2012

Després de varies setmanes sense poder treure el Dobson per mala climatologia i altres pegues, finalment ahir vespre em vaig veure amb ànims de fer-ho. Cada vegada Júpiter es veu millor ja que ens anam aproximant a la oposició que es produirà dia 3 de Desembre.
En la següent imatge podem veure com ha anat evolucionant la magnitud aparent dels planetes al llarg de l’any 2012.

Es pot observar com els millors moments per observar-lo foren a principi d’any amb una magnitud  aparent que rondava els 43 segons d’arc i a hores d’ara, que ha anat augmentant paulatinament fins arribar a quasi els 49 segons d’arc. Podem veure com tendrem tot el Desembre per poder fotografiar-lo gairebé amb la màxima magnitud.

Mart, per contra, va tenir la seva oposició va 8 mesos i a causa de que es tracta d’un planeta amb un diàmetre aparent molt més petit que Júpiter només és poden treure detalls quan es produeix alguna oposició.

Ahir vespre hi havia una petita capa de núvols que entervolàven lleugerament la visió, la nuvolosa de Orió era una taca tènue i no es podien distingir molts detalls. Alguns núvols alts passaven a gran velocitat cada cert temps, hi havia vent en altura que empitjorava el seeing.

Tot i així vaig poder treure algunes imatges de Júpiter i la Lluna, tot i que encara em falta pràctica a la hora de dominar la nova Plataforma equatorial. El resultat ha estat uns dels millors sinó el millor Júpiter aconseguit fins al moment i algunes fotografies lunars bastant mediocres:

Júpiters

Octubre 5, 2012

Després de quasi dos mesos d’estar ideant-la, estic acabant la montura equatorial. Es tracta d’un artilugi que permet seguir la aparent dervida de les estrelles si som observadors terrestres. Així doncs, una de les majors carències que tenia el Dobson (el fet de no tenir seguiment) queda arreglada amb aquest nou invent.

Abans havia de apilar un seguit de vídeos que moltes vegades no arribaven ni als 15 segons de duració ara puc aguantar a Júpiter a x600 durant molt més temps, fet pel qual les imatges capturades són de més qualitat (al disposar de més temps per enfocar) i això és nota amb les imatges resultats.

Aquí hi ha els resultats obtinguts dels passats dies. S’ha de dir que he perdut en estabilitat, però amb un poc de pràctica i alguns retocs esper poder-ho superar.

Júpiter 15-9-12

Setembre 16, 2012

Després de més de un mes sense fer res, ahir per la matinada vaig poder fer un poc de planetària amb Júpiter que s’està acostant a la oposició. L’oposició és en el moment en que un astre es troba més proper a la terra, i consqüentment, amb un diàmetre aparent més gran que en qualsevol altre posició.

Les oposicions es produeixen cada X anys, i difereixen entre elles segons el planeta que es tracti. Júpiter i Saturn tenen una oposició gairebé cada any, en canvi, Mart la té cada 2 anys i un poc més.

Enguany Júpiter tendrà la seva oposició al Decembre, tot i que a partir d’ara ja es nota com poc a poc va augmentant el seu tamany.

De la nit de ahir vaig obtenir la següent fotografia:

 

Lluna

Agost 10, 2012

Aquests dies he estat fent un poc de fotografia lunar. La lluna és un dels objectes més brillants del cel (el segon després del sol vist des de la Terra) i per la seva proximitat amb un equipament modest es poden veure autèntiques meravelles.

Júpiter encara segueix estant massa baix com per començar a fotografiar-lo i surt altes hores de la matinada (5am CET). Per la qual cosa, després de mitja hora només he pogut treure el següent:

 

Respecte a les fotos lunars, he pogut realitzar un semimosaic i un de complet amb més de 40 fotografies que el componen: