Mart 25-3-12

Març 26, 2012

Ahir el cel estava estirat, no feia vent i el seeing fou un dels millors que he pogut contemplar des del Desembre. Vaig estar tirant-li a Mart durant 15 minuts sense aturar, em va constar molt aconseguir l’enfocament adequat però el final el resultat fou un dels millors marts aconseguits fins ara.

L’equip de sempre, NexImage i Barlow 3x:

 

 

Simulació amb l’Stellarium:

Anuncis

Saturn 24-2-12

Març 24, 2012

Ahir vaig quedar-me fins les 2 per intentar fer un poc de Saturn. El dia no era molt bo, però tot i així alguna cosa vaig poder treure després d’apilar molts de vídeos:

 

Explicaré un poc quin procés seguesc per tal de tirar fotografies als objectes astronòmics.

Per començar vull deixar clar que un telescopi Dobson NO ES VÀLID PER ASTROFOTOGRAFIA, el que puc aconseguir jo és a base de moltes hores i tenir molta paciència i tossudesa. Fer un seguiment dels objectes a x600 és summament complicat. Les montures Dobson estan dissenyades per visual i pràcticament per res més.

Càmera Compacte

Per fer fotos amb la càmera compacta és necessari montar el telescopi tal i com si anàssim a observar amb visual. És a dir, hem d’utilitzar un ocular.

Una vegada montat tot l’equipement i centrat l’objecte, haurem de posar l’objectiu de la càmera alineat perfectament amb l’ocular. Ens podem ajudar del zoom òptic de la mateixa càmera per tal d’aconseguir més augments.

Fer fotos d’aquesta manera s’anomena tècnica afocal o “digiscoping”. Per tal d’aconseguir un alinament òptim venen uns adaptadors universals que es fixen a gairebé qualsevol OTA i càmera. El preu ronda els 40€.

Avantatges:

  • Barat (qualsevol càmera serveix)
  • Ràpid (sempre que ho tenguis per mà)
  • Versàtil (pots posar qualsevol càmera)
Desavantatges:
  • Resultats mediocres (a causa de acumular moltes lents davant el sensor)

Prime Focus

La tècnica Prime Focus consisteix en llevar les òptiques de qualsevol càmera i possar-la en el lloc on aniria l’ocular. D’aquesta manera, la càmera queda ben fixada a l’ocular. Com aconsegueix els augments? Doncs els aconsegueix per el fet que els xips fotosensibles de les càmeres són molt petits 1/4″ = 6.25mm de costat i els de podem “enfocar” de tal manera que coincideixin on s’ajunten el ratjos (en el meu cas es un Newtonian):

Així doncs, com que el Dobson de 6″ té una focal de 1200mm és com si li estigues acoplant un teleobjectiu de 1.2m a la càmera. Amb la Barlow Meade 3x s’aconsegueix simular un objectiu de 3.6m i 15cm de diàmetre. Aplicant formules, ens surt que puc aconseguir una resolució de 0.3 segons d’arc per píxel.

Processament

Una vegada obtinguts els nostres vídeos/fotografies s’han de processar per exprimir-los al màxim (el canvi és molt notable).

Els vídeos estan quasi sempre a 10fps, per la qual cosa es fàcil obtenir vídeos de més de 150 frames. Cada frame té un qualitat distinta. Ens trobam davall una gran capa de gasos que es mouen constantment. No ens n’adonem compte, però som com a llagostes que amb un prismàtic intenten veure fora el mar. Hi ha turbulències constants.

Per tal de contrarestar-les el que fem és seleccionar només els millors frames dels nostres videos i els apilam (feim un “stack”), després d’haver-los centrat.

Per centrar-los utilitzo el programa Castrator

Per fer l’stack: Registrax

I finalment per acabar de fer quatre retocs Fitswork

Per posar títols, retallar i retocar algunes curves: Gimp

Per acabar vos deixo un vídeo on es poden veure els passos que segueixo per aconseguir les imatges finals:

Mart 22-3-12

Març 22, 2012

He intentat tirar-li a Mart, havia sortit prest per tal de veure si podia fer un poc de Júpiter, però ja estava molt baix i el Dobson encara no s’havia aclimatat.

Al final, dos dels millors videos seleccionats per tal de fer un stack de 120 frames. El seeing era pèsim, res més a dir:

Encara així he pogut treure alguns detalls. He fet una simulació amb l’Stellarium de com es veuria si la Terra no tingués atmosfera:

Mart

Març 21, 2012

Mart fou el segon planeta que vaig poder divisar. Mart és el planeta que més s’assembla a la Terra del sistema solar i un dels que més s’assemblen de tots els coneguts.

Mart és un veinat, és el quart planeta del sistema solar i realment s’assembla molt a la Terra. Mart es troba inclinat 25º mentre que la Terra 23.5º.

En que influeix això?

Uns dels errors comuns i molt estesos en la societat és pensar que les estacions venen associades a la distància que separa la terra del sol. Lògic, ens han ensenyat a l’escola que la terra no descriu una circumferència al voltant del sol, sinó que tal i com va demostrar Kepler en la seva primera llei, tots el planetes descriuen òrbites el·líptiques on al sol és un dels seus focus. Per tant, quan estem més aprop del sol (periheli) és l’estiu ens arriba més energia provinent del sol i en canvi, quan estem a l’afeli es l’hivern.

Com s’explicaria així que en l’hemisferi sud tinguin una estació completament contrària a la nostra?

El que fa que existesquin les estacions és la inclinació del planeta respecte el sol. Si un planeta té una inclinació de 90º, no tindrà estacions, la mateixa cara del planeta donarà sempre cap al sol i l’altra no el vorà mai.

Mart i la Terra tenen unes inclinacions molt semblants. Mentre que la Terra té 23.5º mart en té 25º.  Això si, al tardar quasi el doble que la Terra en donar una volta al sol les estacions duren aproximadament el doble que a la Terra.

A més a més un dia marcià i terrícola es pràcticament idèntic (difereixen uns quants minuts).

Mart, però, es bastant més petit que la Terra, aproximadament la meitat de diàmetre. I això en una esfera significa molta menys superfície (decreix amb el quadrat).

A més a més, Mart també té pols i també estan gelats!

Quan arriba l’hivern, les temperatures baixen al pol nord fins als -100 graus celsius o menys. En aquestes temperatures, el vapor d’aigua i el CO2 pateixen sublimació inversa (pas de l’estat gasós al sòlid de forma directa) i precipiten formant els casquets polars. Aquests són visibles des de la Terra amb l’instrumental adequat.

Després d’aquest introducció dono pas a les fotografies que he obtingut de Mart:

17-12-12

Primera imatge.

29-2-12

Aquesta és la imatge més nítida que he aconseguit de Mart pel moment, es veu clarament el pol nord a baix a la dreta i els detall de la superfície.

 15-3-12

Aquí em vaig passar quatre pobles amb els settings de la càmera, però el poso igualment. Es veu com el casquet polar de cada vagada és més petit.

18-3-12

 El casquet polar reduït a la mínima expressió per el començament del la primavera Marciana.

Júpiter

Març 20, 2012

Començaré amb una recopilació dels júpiters que he anat veient ja que va ser el primer planeta que vaig observar.

Júpiter té un encant especial, cada dia es diferent, les 4 llunes estan en una posició distinta i les tempestes que es creen en la seva atmosfera varien dia a dia. Es poden apreciar les sobres dels seus satèl·lits sobre ell quan la trajectòria és idònia.

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar (unes 11 vegades el tamany de la terra) i actualment es troba a unes 10UA de nosaltres (1AU= distància mitjana entre el sol i la terra, aprox 1,5·10^11m).

La primera fotografia la vaig fer amb la tècnica afocal, que no és més que posar l’objectiu de la càmera sobre l’ocular.

Aquesta és la primera (decent):

Per obtenir-la vaig haver de fer una sèrie de fotos, utilitzant la ràfega de 7 fotos per segon que incorpora la càmera. De 50 fotos tirades es seleccionen les millors i s’apilen (stack) mitjançant el programari adequat (en aquest cas Registrax).

En aquest primer júpiter es poden apreciar els bandes transversals que el caracteritzen.

Més endavant, al agafar més pràctica amb el telescopi i la càmera vaig aconseguir la següent fotografia:

En aquesta es poden apreciar millor els colors i a dalt a l’esquerra es pot veure la GRD (Great Red Dot), un anticicló de la mida de 2 o 3 terres que es té constància que existeix des de fa més de 300 anys.

En aquesta captura també es pot veure un satèl·lit de Júpiter, Io. Normalment els satèl·lits no surten ja que reflecteixen molt poca llum amb comparació amb Júpiter. Per tal de fer una toma on surtin, s’ha d’augmentar el temps d’exposició, cremant l’imatge de Júpiter i deixant-la inservible. En aquest cas però, Ió es trobava en una òrbita allunyada i pogué sortí. Posteriorment s’edità amb el programa fotogràfic Fitswork per tal d’accentuar la seva presència.

Al veure que l’astrofotagrafia m’agradava, vaig decidir donar un pas més i comprar-me alguna webcam amb un sensor ccd. Després d’una llarga cerca i al veure que estaven pràcticament agotades al mercat, se’m va presentar una oportunitat de compra de 2à mà i la vaig aprofitar. Així doncs em vaig afiançar una Neximage amb la qual pretenia obtenir millors resultats.

La primera imatge va ser:

Com es pot veure, vaig obtenir un Júpiter molt reduït. Per tal de obtenir el màxim rendiment en fotografia planetària convé treballar amb una focal de 25 per amunt. En la fotografia anterior, la focal era de f8 (la pròpia del Dobson) així doncs, per mitjà d’una Barlow 3x vaig triplicar la focal per obtenir una relació de x24.

A partir de llavors he fet servir aquesta configuració obtinguent els següents resultats:

22-2-12

Equip

Març 20, 2012

Des de petit m’ha agradat l’astronomia. Tenc records d’haver vist la sèrie Cosmos, quan l’emitien per TV3, no crec que tengués més de 5 anys, però les imatges em varen quedar gravades. Veure la sèrie era una experiència màgica no pel fet d’entendre res, sinó per les imatges i la música que componien els documentals.

Quan vaig tenir 8 anys em varen regalar el primer telescopi, un refractor de 60mm. Aquest només servia per observacions terrestres i com a molt per veure la lluna, veure els planetes era completament impossible.

Així que simplement observava el cel per mitjà d’uns binoculars o amb els mateixos ulls, intentant cercar les constel·lacions al cel o veure alguna plèiade.

Va ser fa uns quants mesos que vaig decidir comprar-me un bon telescopi, amb el qual poder disfrutar de debò del cel.

Vaig decidir comprar-me, després de comparar durant molt de temps i repensar-m’ho, un telescopi Dobson de 6″. Tot l’equiament el podeu veure a l’apartat corresponent.

 

Sortim del port

Març 20, 2012

M’he decidit a crear un petit racó dins l’oceà de l’internet on compartir en tothom el meu aprenentatge en el món de l’astronomia.

Perquè tots sóm astronavegants i astronavegam!