Trànsit de Venus

Juliol 24, 2012

Els trànsits dels planetes per davant del sol (vistos des de la Terra) són molt poc freqüents i han estat crucials per tal de determinar les dimensions del Sistema Solar. Encara que avui en dia amb els radars podem saber la distància exacta dels planetes, segles abans els trànsits eren fonamentals per tal de poder mesurar-les i es tractava d’oportunitats úniques que no es podien desaprofitar.

El trànsit de Venus es tracta d’uns dels fenomens astronòmics predibles amb un periode més llarg. Per la qual cosa, es tracta de fenomens únics en la vida normalment.

El 5-6 de Juny de 2012 va tenir lloc el darrer trànsit de venus d’aquest segle. La zona de Àsia i part d’Oceania el podien contemplar-lo de forma total, és a dir, que tot el trànsit ocorria en horari diürn.

En la zona Europea, com més al l’Est millor. En el cas d’Espanya, per la posició més occidental, només Catalunya, les Illes Balears i el País Vasc tendrien l’opció de divisar-lo just a l’alba.

Situar-te en un lloc elevat o desplaçar-te tot a l’Est possible et proporcionaven uns quants minuts més d’espectacle.

Així doncs, vaig decidir pujar a Na Burguesa, elevant-me uns 250metres sobre el nivell del mar i estenguent el meu horitzó a 55Km. Eren les 6 del matí i ja havia fet els preparatius la nit anterior. Amb la companyia de’n Jaume Rodríguez varem poder observar uns 30 minuts el trànsit així com també fer quatre fotos i vídeos per immortalitzar el moment.

He fet un petit gif animat dels diferents vídeos realitzats on es pot veure l’evolució del trànsit segons l’hora.

Algunes fotos:

Anuncis

Filtre Solar

Juliol 23, 2012

Per tal de veure el trànsit de Venus (6 de Juny 2012) vaig decidir preparar-me amb un cert temps d’antelació. Per poder mirar el sol directament és imprescindible usar els mètodes adequats. Pegar una ullada al sol amb els ulls ja és molt perjudicial, a no ser que t’atreguin les tècniques curatives alternatives tipus Sun Gazing que l’únic que et poden curar és sa beneitura.
Intentar mirar a través d’un telescopi el sol és molt més perillós que fer-ho a simple vista, a causa del poder de captació de llum que té, per la qual cosa s’han d’extremar les precaucions al límit.

Una manera barata i segura de poder observar el sol és usant unes làmines fabricades especialment per aquest motiu. Baader Planetarium, una reconeguda empresa Alemana, fabrica des de fa anys un producte que pot filtrar la suficient quantitat de llum per tal de que no sigui perjudicial per  la retina, però si suficient com a per poder veure detalls de la superfície del sol. Els tractaments seguits a la hora de fabricar-la així com la gran quantitat de gent que l’ha feta servir i les homologacions i distincions que té la converteixen en una opció vàlida. A més a més, es tracte d’un producte relativament assequible.

Un foli A4 té un cost d’uns 24€ al mercat. Fent un poc de manetes et pots fabricar el teu propi filtre solar per adaptar-lo al telescopi i estalviar-te més de 50€.

Utilitzant un cossiol de PVC comprat al tot a cent vaig crear un marc on poc després retallaria i ajustaria la làmina. Unes quantes gomes i cordills seran el toc final per assegurar  que la làmina no pot caure.

Justament, una setmana després de comprar i fabricar el filtre, el sol va tenir una gran taca solar que la varen denominar 1476 i que assolí unes dimensions de fins a 12 diàmetres terrestres! Per sort, tenia tot l’equip preparat i el dia estava estirat o sigui que vaig poder immortalitzar la taca:

En la fotografia es poden apreciar un seguit de taques solars. El color “negre” (anomenada ombra) que resalta la taca així com la zona més tiranta  gris (penombra) respecte el fons “blanc” són deguts a fluctuacions en el camp magnètic i en la temperatura de les distintes zones. Es pot veure la granulació de fons i afinant més la vista alguns filaments que surten de les taques.