Júpiter en Oposició

Desembre 3, 2012

Avui és el gran dia, Júpiter està en oposició respecte la terra, és a dir, és el moment en que es troba més proper… Però és estrany aquest nom, oposició significa al costat oposat. La següent imatge ajuda a entendreu:

https://i1.wp.com/espaciociencia.com/wp-content/uploads/2012/11/oposicion-jupiter-300x225.jpg

Es diu que dos cosos celestes estan en oposició respecte la terra quan aquests es troben diametralment oposats formant 180º. La oposició es pot donar en qualsevol punt de la circumferència  per la qual cosa quan aquestes es donen en el periheli (moment en que es troben mes aprop del sol) són les més favorables i les que es donen a l’afeli les pitjors.

D’aquesta manera, quan es diu que un planeta es troba oposició, s’omet que ho està respecte la Terra i el Sol. Per aquest motiu, només els planetes exteriors i la Lluna poden estar en oposició respecte la Terra.

Avui és el dia en que Júpiter es troba més aprop de la Terra, és a dir es troba en Oposició. En el cas de Júpiter això passa aproximadament cada 400 dies. Avui és, per tant el millor dia de 2012 per poder observar Júpiter.

Però com sempre, el temps ha d’acompanyar i avui no ho ha fet molt. Encara que l’atmosfera estava neta de núvols el seeing era bastant dolent, per la qual cosa poca cosa he pogut treure:

jupi2_bo

Anuncis

L’anterior dia vaig tenir unes condicions de seeing molt bones però vaig arreplegar prest. Ahir per la nit el dia no era massa bo, una capa de núvols alts i prims enteranyinaven tota la bòveda celeste. El vespre va servir per agafar confiança amb la plataforma automatitzant els moviments que havia de fer i aconseguint les màximes exposicions que he realitzat fins ara. Amb una posta en estació a ull, la deriva de ahir vespre fou d’uns 45 segons de arc per minut, suficient per poder gravar vídeos de fins a 6 minuts.

Tot i la gran quantitat de fotogrames recollits, la poca qualitat del mateixos varen fer que el màxim que pogués aconseguir fou el següent:

 

https://i1.wp.com/i50.tinypic.com/rgw93c.jpg

 

Clarament molt pitjor que el resultat obtingut d’ahir. L’administrador del fòrum astronomo.org es va dedicar a tocar l’imatge d’ahir obtenint el següent resultat:

https://i0.wp.com/i.imgur.com/ajmwF.jpg

On es poden veure els detalls d’una manera molt més viva i nítida.

Demà es produeix l’oposició i tant el vespre d’avui com el de demà semblen adequats per una bona observació, veure’m el que en podem treure.

 

Júpiter i Lluna 24-11-12

Novembre 25, 2012

Després de varies setmanes sense poder treure el Dobson per mala climatologia i altres pegues, finalment ahir vespre em vaig veure amb ànims de fer-ho. Cada vegada Júpiter es veu millor ja que ens anam aproximant a la oposició que es produirà dia 3 de Desembre.
En la següent imatge podem veure com ha anat evolucionant la magnitud aparent dels planetes al llarg de l’any 2012.

Es pot observar com els millors moments per observar-lo foren a principi d’any amb una magnitud  aparent que rondava els 43 segons d’arc i a hores d’ara, que ha anat augmentant paulatinament fins arribar a quasi els 49 segons d’arc. Podem veure com tendrem tot el Desembre per poder fotografiar-lo gairebé amb la màxima magnitud.

Mart, per contra, va tenir la seva oposició va 8 mesos i a causa de que es tracta d’un planeta amb un diàmetre aparent molt més petit que Júpiter només és poden treure detalls quan es produeix alguna oposició.

Ahir vespre hi havia una petita capa de núvols que entervolàven lleugerament la visió, la nuvolosa de Orió era una taca tènue i no es podien distingir molts detalls. Alguns núvols alts passaven a gran velocitat cada cert temps, hi havia vent en altura que empitjorava el seeing.

Tot i així vaig poder treure algunes imatges de Júpiter i la Lluna, tot i que encara em falta pràctica a la hora de dominar la nova Plataforma equatorial. El resultat ha estat uns dels millors sinó el millor Júpiter aconseguit fins al moment i algunes fotografies lunars bastant mediocres:

Júpiters

Octubre 5, 2012

Després de quasi dos mesos d’estar ideant-la, estic acabant la montura equatorial. Es tracta d’un artilugi que permet seguir la aparent dervida de les estrelles si som observadors terrestres. Així doncs, una de les majors carències que tenia el Dobson (el fet de no tenir seguiment) queda arreglada amb aquest nou invent.

Abans havia de apilar un seguit de vídeos que moltes vegades no arribaven ni als 15 segons de duració ara puc aguantar a Júpiter a x600 durant molt més temps, fet pel qual les imatges capturades són de més qualitat (al disposar de més temps per enfocar) i això és nota amb les imatges resultats.

Aquí hi ha els resultats obtinguts dels passats dies. S’ha de dir que he perdut en estabilitat, però amb un poc de pràctica i alguns retocs esper poder-ho superar.

Júpiter 15-9-12

Setembre 16, 2012

Després de més de un mes sense fer res, ahir per la matinada vaig poder fer un poc de planetària amb Júpiter que s’està acostant a la oposició. L’oposició és en el moment en que un astre es troba més proper a la terra, i consqüentment, amb un diàmetre aparent més gran que en qualsevol altre posició.

Les oposicions es produeixen cada X anys, i difereixen entre elles segons el planeta que es tracti. Júpiter i Saturn tenen una oposició gairebé cada any, en canvi, Mart la té cada 2 anys i un poc més.

Enguany Júpiter tendrà la seva oposició al Decembre, tot i que a partir d’ara ja es nota com poc a poc va augmentant el seu tamany.

De la nit de ahir vaig obtenir la següent fotografia:

 

Lluna

Agost 10, 2012

Aquests dies he estat fent un poc de fotografia lunar. La lluna és un dels objectes més brillants del cel (el segon després del sol vist des de la Terra) i per la seva proximitat amb un equipament modest es poden veure autèntiques meravelles.

Júpiter encara segueix estant massa baix com per començar a fotografiar-lo i surt altes hores de la matinada (5am CET). Per la qual cosa, després de mitja hora només he pogut treure el següent:

 

Respecte a les fotos lunars, he pogut realitzar un semimosaic i un de complet amb més de 40 fotografies que el componen:

 

 

 

 

Júpiter

Març 20, 2012

Començaré amb una recopilació dels júpiters que he anat veient ja que va ser el primer planeta que vaig observar.

Júpiter té un encant especial, cada dia es diferent, les 4 llunes estan en una posició distinta i les tempestes que es creen en la seva atmosfera varien dia a dia. Es poden apreciar les sobres dels seus satèl·lits sobre ell quan la trajectòria és idònia.

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar (unes 11 vegades el tamany de la terra) i actualment es troba a unes 10UA de nosaltres (1AU= distància mitjana entre el sol i la terra, aprox 1,5·10^11m).

La primera fotografia la vaig fer amb la tècnica afocal, que no és més que posar l’objectiu de la càmera sobre l’ocular.

Aquesta és la primera (decent):

Per obtenir-la vaig haver de fer una sèrie de fotos, utilitzant la ràfega de 7 fotos per segon que incorpora la càmera. De 50 fotos tirades es seleccionen les millors i s’apilen (stack) mitjançant el programari adequat (en aquest cas Registrax).

En aquest primer júpiter es poden apreciar els bandes transversals que el caracteritzen.

Més endavant, al agafar més pràctica amb el telescopi i la càmera vaig aconseguir la següent fotografia:

En aquesta es poden apreciar millor els colors i a dalt a l’esquerra es pot veure la GRD (Great Red Dot), un anticicló de la mida de 2 o 3 terres que es té constància que existeix des de fa més de 300 anys.

En aquesta captura també es pot veure un satèl·lit de Júpiter, Io. Normalment els satèl·lits no surten ja que reflecteixen molt poca llum amb comparació amb Júpiter. Per tal de fer una toma on surtin, s’ha d’augmentar el temps d’exposició, cremant l’imatge de Júpiter i deixant-la inservible. En aquest cas però, Ió es trobava en una òrbita allunyada i pogué sortí. Posteriorment s’edità amb el programa fotogràfic Fitswork per tal d’accentuar la seva presència.

Al veure que l’astrofotagrafia m’agradava, vaig decidir donar un pas més i comprar-me alguna webcam amb un sensor ccd. Després d’una llarga cerca i al veure que estaven pràcticament agotades al mercat, se’m va presentar una oportunitat de compra de 2à mà i la vaig aprofitar. Així doncs em vaig afiançar una Neximage amb la qual pretenia obtenir millors resultats.

La primera imatge va ser:

Com es pot veure, vaig obtenir un Júpiter molt reduït. Per tal de obtenir el màxim rendiment en fotografia planetària convé treballar amb una focal de 25 per amunt. En la fotografia anterior, la focal era de f8 (la pròpia del Dobson) així doncs, per mitjà d’una Barlow 3x vaig triplicar la focal per obtenir una relació de x24.

A partir de llavors he fet servir aquesta configuració obtinguent els següents resultats:

22-2-12