Júpiter i Lluna 24-11-12

Novembre 25, 2012

Després de varies setmanes sense poder treure el Dobson per mala climatologia i altres pegues, finalment ahir vespre em vaig veure amb ànims de fer-ho. Cada vegada Júpiter es veu millor ja que ens anam aproximant a la oposició que es produirà dia 3 de Desembre.
En la següent imatge podem veure com ha anat evolucionant la magnitud aparent dels planetes al llarg de l’any 2012.

Es pot observar com els millors moments per observar-lo foren a principi d’any amb una magnitud  aparent que rondava els 43 segons d’arc i a hores d’ara, que ha anat augmentant paulatinament fins arribar a quasi els 49 segons d’arc. Podem veure com tendrem tot el Desembre per poder fotografiar-lo gairebé amb la màxima magnitud.

Mart, per contra, va tenir la seva oposició va 8 mesos i a causa de que es tracta d’un planeta amb un diàmetre aparent molt més petit que Júpiter només és poden treure detalls quan es produeix alguna oposició.

Ahir vespre hi havia una petita capa de núvols que entervolàven lleugerament la visió, la nuvolosa de Orió era una taca tènue i no es podien distingir molts detalls. Alguns núvols alts passaven a gran velocitat cada cert temps, hi havia vent en altura que empitjorava el seeing.

Tot i així vaig poder treure algunes imatges de Júpiter i la Lluna, tot i que encara em falta pràctica a la hora de dominar la nova Plataforma equatorial. El resultat ha estat uns dels millors sinó el millor Júpiter aconseguit fins al moment i algunes fotografies lunars bastant mediocres:

Anuncis

Lluna

Agost 10, 2012

Aquests dies he estat fent un poc de fotografia lunar. La lluna és un dels objectes més brillants del cel (el segon després del sol vist des de la Terra) i per la seva proximitat amb un equipament modest es poden veure autèntiques meravelles.

Júpiter encara segueix estant massa baix com per començar a fotografiar-lo i surt altes hores de la matinada (5am CET). Per la qual cosa, després de mitja hora només he pogut treure el següent:

 

Respecte a les fotos lunars, he pogut realitzar un semimosaic i un de complet amb més de 40 fotografies que el componen:

 

 

 

 

Lluna en 3d

Abril 24, 2012

Cada un dels nostres ulls perceb la realitat en dues dimensions. Només és quan el cervell superpossa i processa les imatges provinents de cada un dels dos ulls que podem veure en 3 dimensions espacials.
Hi ha moltes altres maneres d’experimentar aquesta tercera dimensió, la profunditat. Algunes d’elles es basen en imatges anaglifes que bàsicament són dues imatges que han estat enregistrades amb una separació pròxima a la dels ulls humans. Per  poder veurer-les, és necessari disposar de unes ulleres especials. Podeu provar-ho fàcilment a ca vostra tirant dues fotografies separades per 3-5cm i després ajuntant-les amb el programa Anaglyph Maker.

Aquí podeu veure una fotografia creada amb aquesta tècnica.

També existeixen els Estereogrames. Aquests no necessiten cap tipus de ulleres i els resultats són espectaculars. Per altra banda, és necessari que l’observador entreni la vista per poder veurer-los.

En aquesta pàgina podeu crear els vostres propis estereogrames.

Exemple amb el nom del blog:

http://five.flash-gear.com/stereo/stereo.php?c=s&o=1&id=594718&k=83621287
Un altre tipus de tècnica per veure en 3d és la de animar dues imatges pròximes de tal manera que s’intercanviïn a gran velocitat.

El que he fet avui, a diferència de les tècniques “purament” en tres dimensions és 3d per ordinador. És  a dir, crear imatges que aparenten ser en tres dimensions a partir de una imatge que no ho és.

He decidit agafar el mosaic lunar i mitjançant algún programa tipus After Effects o 3d Max crear un entorn de 3 dimensions. El problema es que manetjar aquests programes no és trivial. Naufregant per la web he arribat a les costes d’un blog: Computer Physics Lab (molt recomenable). Allà hi ha una entrada que fa referència a un software molt senzill però potent dissenyat expressament pel que tenia pensat fer.

El software es diu 3dfication i et permet posar una imatge de la superfície d’un planeta i animar-la en 3 dimensions. Aquí teniu el resultat:

Lluna

Abril 2, 2012

La Lluna, el nostre satèl·lit.

No importa presentació, tots l’hem vista i contemplada. Tal vegada també hem vist algun eclipsi de Lluna i si encara hem tengut més sort, un eclipsi de sol.

La Lluna és un satèl·lit molt gran respecte de la Terra. Tots els altres satèl·lits que trobam presents al sistema solar són molt més petits respecte a les seves “terres”.  Aquest fet marca de forma notable la influència que té la Lluna sobre la Terra.

La Lluna ens provoca les marees, que determinen un cicle vital per a molts organismes (alguns corals només es reprodueixen els dies de lluna plena). A més, els periodes lunars han servit des de temps immemorials per tal de seguir un calendari i poder comptar el temps de forma fiable.

Per què sempre veim la mateixa cara de la Lluna?

Això es deu a la gran diferència de gravetat entre la Terra i el satèl·lit. La Terra al llarg del temps ha anat frenant el moviment rotatori de la Lluna fins quedar perfectament sincronitzats.

Així doncs, fins que l’any 1959 els soviètics no varen enviar la sonda “Lluna 3” no varem poder veure la cara “oculta” de la Lluna.

Més endavant, deu anys després, l’home tropitjaria la Lluna per primera vegada. En total 12 persones han estat a la Lluna tots homes i blancs (triats expressament per la NASA). Els russos abandonaren la carrera especial derrotats sense haver col·locat cap cosmonauta a la Lluna.

La Lluna és un dels objectes més impressionants per veure amb el telescopi. Amb uns prismàtics ja es poden contemplar alguns cràters, però al anar afegint augments, els detalls apareixen d’una forma sorprenent.

 

Fotografies amb tècnica afocal:

 

Detall dels craters Theopilus i Cyrilillus

 

 

 

Fotografies amb NexImage prime focus:

 

 

Mateix crater d’abans, es pot veure la clara millora obtinguda amb la NexImage. El cràter Theolipus (esquerra) té uns cims de 1400m en el seu interior i es poden apreciar clarament en aquesta imatge.

 

Finalment, vaig decidir fer una composició. Vaig processar 6 vídeos, separant-los amb 20 i fent una foto de cada uns d’ells el resultat fou el següent: