Trànsit de Venus

Juliol 24, 2012

Els trànsits dels planetes per davant del sol (vistos des de la Terra) són molt poc freqüents i han estat crucials per tal de determinar les dimensions del Sistema Solar. Encara que avui en dia amb els radars podem saber la distància exacta dels planetes, segles abans els trànsits eren fonamentals per tal de poder mesurar-les i es tractava d’oportunitats úniques que no es podien desaprofitar.

El trànsit de Venus es tracta d’uns dels fenomens astronòmics predibles amb un periode més llarg. Per la qual cosa, es tracta de fenomens únics en la vida normalment.

El 5-6 de Juny de 2012 va tenir lloc el darrer trànsit de venus d’aquest segle. La zona de Àsia i part d’Oceania el podien contemplar-lo de forma total, és a dir, que tot el trànsit ocorria en horari diürn.

En la zona Europea, com més al l’Est millor. En el cas d’Espanya, per la posició més occidental, només Catalunya, les Illes Balears i el País Vasc tendrien l’opció de divisar-lo just a l’alba.

Situar-te en un lloc elevat o desplaçar-te tot a l’Est possible et proporcionaven uns quants minuts més d’espectacle.

Així doncs, vaig decidir pujar a Na Burguesa, elevant-me uns 250metres sobre el nivell del mar i estenguent el meu horitzó a 55Km. Eren les 6 del matí i ja havia fet els preparatius la nit anterior. Amb la companyia de’n Jaume Rodríguez varem poder observar uns 30 minuts el trànsit així com també fer quatre fotos i vídeos per immortalitzar el moment.

He fet un petit gif animat dels diferents vídeos realitzats on es pot veure l’evolució del trànsit segons l’hora.

Algunes fotos:

Anuncis

Filtre Solar

Juliol 23, 2012

Per tal de veure el trànsit de Venus (6 de Juny 2012) vaig decidir preparar-me amb un cert temps d’antelació. Per poder mirar el sol directament és imprescindible usar els mètodes adequats. Pegar una ullada al sol amb els ulls ja és molt perjudicial, a no ser que t’atreguin les tècniques curatives alternatives tipus Sun Gazing que l’únic que et poden curar és sa beneitura.
Intentar mirar a través d’un telescopi el sol és molt més perillós que fer-ho a simple vista, a causa del poder de captació de llum que té, per la qual cosa s’han d’extremar les precaucions al límit.

Una manera barata i segura de poder observar el sol és usant unes làmines fabricades especialment per aquest motiu. Baader Planetarium, una reconeguda empresa Alemana, fabrica des de fa anys un producte que pot filtrar la suficient quantitat de llum per tal de que no sigui perjudicial per  la retina, però si suficient com a per poder veure detalls de la superfície del sol. Els tractaments seguits a la hora de fabricar-la així com la gran quantitat de gent que l’ha feta servir i les homologacions i distincions que té la converteixen en una opció vàlida. A més a més, es tracte d’un producte relativament assequible.

Un foli A4 té un cost d’uns 24€ al mercat. Fent un poc de manetes et pots fabricar el teu propi filtre solar per adaptar-lo al telescopi i estalviar-te més de 50€.

Utilitzant un cossiol de PVC comprat al tot a cent vaig crear un marc on poc després retallaria i ajustaria la làmina. Unes quantes gomes i cordills seran el toc final per assegurar  que la làmina no pot caure.

Justament, una setmana després de comprar i fabricar el filtre, el sol va tenir una gran taca solar que la varen denominar 1476 i que assolí unes dimensions de fins a 12 diàmetres terrestres! Per sort, tenia tot l’equip preparat i el dia estava estirat o sigui que vaig poder immortalitzar la taca:

En la fotografia es poden apreciar un seguit de taques solars. El color “negre” (anomenada ombra) que resalta la taca així com la zona més tiranta  gris (penombra) respecte el fons “blanc” són deguts a fluctuacions en el camp magnètic i en la temperatura de les distintes zones. Es pot veure la granulació de fons i afinant més la vista alguns filaments que surten de les taques.

 

Saturn i seeing

Mai 12, 2012

Després de quasi un mes sense tenir cels acceptables, aquesta setmana hi ha hagut almenys 3 nits sense cap núvol i amb un seeing molt bó. El seeing és un terme que s’usa per tal de expressar la distorsió que provoca l’atmosfera al visualitzar objectes astronòmics.

Un dia completament estirat i estrellat no garanteix una bona visualització ja que també influeixen molt més factors a part dels possibles núvols possibles.

Les fonts de calor, el vent i la humitat són variables que ens faran gaudir d’una nit pròspera o ens faran amagar el telescopi ràpidament. Així doncs, una bona aclimatació del tub és indispensable. Els dies d’hivern aquesta aclimatació és molt més notable ja que el contrast tèrmic entre on es desa el telescopi i l’exterior és acusat. Així doncs, és necessari deixar aclimatar el tub per tal d’igualar la temperatura entre l’aire de dedins l’OTA i el de l’exterior. En cas de no fer-ho, veurem imatges mogudes. Per tal de agilitzar el procés, ens podem ajudar de ventiladors.

Ja hem solucionat el primer problema, la diferència tèrmica entre els diferents elements.

Si no volem fonts tèrmiques prop de nosaltres, haurem d’intentar evitar els terrats calorosos, les xemeneies i fins i tot el calor corporal (no tenir ningú davant el telescopi).

Els altres factors com l’humitat i el vent d’altura (jet stream) no els podem evitar a no ser que ens desplacem. L’humitat afecta, però personalment crec que el jet stream és un dels factors més importats. Què és però el Jet Stream?

Jet Stream 

El Jet Stream o corrents en jet són un conjunt de corrents d’aire fixes de gran diàmetre que envolten la Terra en els hemisferis nord i sud i que la recorren a gran velocitat, de oest a est, situats a prop de la tropopausa. Estan situats entre 7 i 16Km d’altitud i oscilen entre velocitats de 50 a 400Km/h.

Els Jet Streams s’han utilitzats per fer la volta al món en globus amb només 19 dies (40000km/24*19= 87 km/h de mitja). S’utilitzen també en els vols internacionals per tal de reduir el consum de combustible.

I per l’observació astronòmica són uns aliats no desitjables.

Els Jet Strams són lleugerament variables per la qual cosa algún dia pots tenir 100km/h a 10km i el següent tenir-ne 20km/h. Com menys moviment d’aire hi hagi en altura millor anirà.

Fa dos dies el Jet Stream era mínim, estava estirat i la lluna no sortia fins tard. Es presentava una ocasió única que tal vegada només es dona 20-30 dies a l’any.

Vaig enfocar Saturn i es veia molt definit fins i tot a 360 augments (un dia normal puc posar-ne 150-2000). Vaig fer una sessió de fotografies i aquest va ser el resultat després del procesament:

A més a més, també vaig poder localitzar la galàxia M57 així com també veure el cúmul M92.

M92

M57

Ambdues les vaig veure en blanc i negre ja que el nostre ull no pot captar els colors d’objectes tant difusos. Una idea més aproximada del que vaig veure serien aquestes dues fotografies:

Recopilació

Mai 1, 2012

A falta de bon temps (fa més de dues setmanes que el cel està tapat) he fet una petita recopilació dels planetes fotografiats des de que vaig començar:

Image

Lluna en 3d

Abril 24, 2012

Cada un dels nostres ulls perceb la realitat en dues dimensions. Només és quan el cervell superpossa i processa les imatges provinents de cada un dels dos ulls que podem veure en 3 dimensions espacials.
Hi ha moltes altres maneres d’experimentar aquesta tercera dimensió, la profunditat. Algunes d’elles es basen en imatges anaglifes que bàsicament són dues imatges que han estat enregistrades amb una separació pròxima a la dels ulls humans. Per  poder veurer-les, és necessari disposar de unes ulleres especials. Podeu provar-ho fàcilment a ca vostra tirant dues fotografies separades per 3-5cm i després ajuntant-les amb el programa Anaglyph Maker.

Aquí podeu veure una fotografia creada amb aquesta tècnica.

També existeixen els Estereogrames. Aquests no necessiten cap tipus de ulleres i els resultats són espectaculars. Per altra banda, és necessari que l’observador entreni la vista per poder veurer-los.

En aquesta pàgina podeu crear els vostres propis estereogrames.

Exemple amb el nom del blog:

http://five.flash-gear.com/stereo/stereo.php?c=s&o=1&id=594718&k=83621287
Un altre tipus de tècnica per veure en 3d és la de animar dues imatges pròximes de tal manera que s’intercanviïn a gran velocitat.

El que he fet avui, a diferència de les tècniques “purament” en tres dimensions és 3d per ordinador. És  a dir, crear imatges que aparenten ser en tres dimensions a partir de una imatge que no ho és.

He decidit agafar el mosaic lunar i mitjançant algún programa tipus After Effects o 3d Max crear un entorn de 3 dimensions. El problema es que manetjar aquests programes no és trivial. Naufregant per la web he arribat a les costes d’un blog: Computer Physics Lab (molt recomenable). Allà hi ha una entrada que fa referència a un software molt senzill però potent dissenyat expressament pel que tenia pensat fer.

El software es diu 3dfication i et permet posar una imatge de la superfície d’un planeta i animar-la en 3 dimensions. Aquí teniu el resultat:

La ISS sobrevola els nostres caps cada 92 minuts a una altura aproximada de 360km. Nosaltres la podem veure cada vegada que pasa per damunt els nostres caps. Com ens veuen ells a noltros?
Recentment vaig veure que la NASA ha fet pública un streaming en directe de les càmeres de la ISS. Ahir vespre vaig grabar una posta de sol des de la ISS:

 

(El vídeo està accelerat de forma notable).

Saturn 9-4-12

Abril 9, 2012

Perfí ha fet bon temps i he pogut treure per primera vegada aquestes vacances el Dobson.

He tirat a Saturn al llarg de molt de temps i aquest ha estat el resultat:

Lluna

Abril 2, 2012

La Lluna, el nostre satèl·lit.

No importa presentació, tots l’hem vista i contemplada. Tal vegada també hem vist algun eclipsi de Lluna i si encara hem tengut més sort, un eclipsi de sol.

La Lluna és un satèl·lit molt gran respecte de la Terra. Tots els altres satèl·lits que trobam presents al sistema solar són molt més petits respecte a les seves “terres”.  Aquest fet marca de forma notable la influència que té la Lluna sobre la Terra.

La Lluna ens provoca les marees, que determinen un cicle vital per a molts organismes (alguns corals només es reprodueixen els dies de lluna plena). A més, els periodes lunars han servit des de temps immemorials per tal de seguir un calendari i poder comptar el temps de forma fiable.

Per què sempre veim la mateixa cara de la Lluna?

Això es deu a la gran diferència de gravetat entre la Terra i el satèl·lit. La Terra al llarg del temps ha anat frenant el moviment rotatori de la Lluna fins quedar perfectament sincronitzats.

Així doncs, fins que l’any 1959 els soviètics no varen enviar la sonda “Lluna 3” no varem poder veure la cara “oculta” de la Lluna.

Més endavant, deu anys després, l’home tropitjaria la Lluna per primera vegada. En total 12 persones han estat a la Lluna tots homes i blancs (triats expressament per la NASA). Els russos abandonaren la carrera especial derrotats sense haver col·locat cap cosmonauta a la Lluna.

La Lluna és un dels objectes més impressionants per veure amb el telescopi. Amb uns prismàtics ja es poden contemplar alguns cràters, però al anar afegint augments, els detalls apareixen d’una forma sorprenent.

 

Fotografies amb tècnica afocal:

 

Detall dels craters Theopilus i Cyrilillus

 

 

 

Fotografies amb NexImage prime focus:

 

 

Mateix crater d’abans, es pot veure la clara millora obtinguda amb la NexImage. El cràter Theolipus (esquerra) té uns cims de 1400m en el seu interior i es poden apreciar clarament en aquesta imatge.

 

Finalment, vaig decidir fer una composició. Vaig processar 6 vídeos, separant-los amb 20 i fent una foto de cada uns d’ells el resultat fou el següent:

 

Mart 25-3-12

Març 26, 2012

Ahir el cel estava estirat, no feia vent i el seeing fou un dels millors que he pogut contemplar des del Desembre. Vaig estar tirant-li a Mart durant 15 minuts sense aturar, em va constar molt aconseguir l’enfocament adequat però el final el resultat fou un dels millors marts aconseguits fins ara.

L’equip de sempre, NexImage i Barlow 3x:

 

 

Simulació amb l’Stellarium:

Saturn 24-2-12

Març 24, 2012

Ahir vaig quedar-me fins les 2 per intentar fer un poc de Saturn. El dia no era molt bo, però tot i així alguna cosa vaig poder treure després d’apilar molts de vídeos: